La rèplica del servidor arrel de noms F està gestionada per la institució nord-americana Internet Systems Consortium (ISC) i juntament amb la rèplica del servidor K (gestionada per RIPE), la rèplica del servidor arrel L, gestionada per l’Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN); la rèplica del servidor arrel J i de les rèpliques dels dominis .com i .net, totes gestionades per Verisign, es millora el temps de resposta de les consultes al DNS (Servidor de Noms), en trobar-se físicament properes les rèpliques, i s’incrementa la seguretat, ja que es minimitza l’impacte global en cas d’atacs de DDoS (Denegació de Servei Distribuït).
El DNS, un dels pilars d’internet, es basa en una estructura jeràrquica, on milions de servidors al món tenen part de la informació necessària perquè el sistema funcioni. L’arrel del sistema està integrada per 13 servidors, anomenats amb les primeres 13 lletres de l’abecedari (de l’A a l’M). D’aquests servidors arrel, tots iguals entre ells, 10 es troben als Estats Units, dos a Europa i un al Japó. El reduït nombre d’aquests servidors arrel i l’elevada concentració als EUA es traduiria en una debilitat en la seguretat i l’estabilitat, especialment pel que fa als atacs DDoS, si no existissin les rèpliques.
Per aquest motiu, les entitats gestores d’alguns d’aquests 13 servidors disposen de rèpliques distribuïdes arreu del món, per millorar la seguretat i disponibilitat d’aquest servei fonamental pel funcionament de la xarxa, ja que quan el DNS no funciona o es degrada el seu accés, les aplicacions habituals (web. correu, etc.) es veuen inutilitzades o penalitzades. És el cas de l’ISC, ICANN o Verisign, entre d’altres.
Com ja s’ha mencionat, el CATNIX disposa de diverses rèpliques: la rèplica del servidor arrel de noms F (instal·lada el 2005), la rèplica del servidor arrel J (2010), les rèpliques del .com i .net (2010), la rèplica del servidor arrel L (2012) i la rèplica del servidor arrel K (2015).